L'error més gran no és menjar malament.
És pensar que estàs menjant bé quan no ho estàs .
La indústria ha après a disfressar ultraprocessats amb paraules com:
-
natural
-
fitness
-
bio
-
sense sucre
Aquí tens una forma ràpida i realista de distingir un snack autèntic d'un ultraprocessat.
Regla nº1: Llegeix els ingredients (no el màrqueting)
Un snack real:
-
té 1–3 ingredients
-
els reconeixes
-
podries comprar-los solts
Un ultraprocessat:
-
té llistes llargues
-
noms tècnics
-
aromes, espessidors, edulcorants
Si no entens el que menges, el teu cos tampoc .
Regla nº2: Sucre amagat?
El sucre poques vegades apareix com “sucre”.
Cerca:
-
xarop
-
xarop
-
concentrat
-
maltodextrina
-
suc concentrat
Si apareix, no és un snack real .
Regla nº3: Necessita fàbrica o només temps?
Pregunta clau:
Això necessita una fàbrica… o només temps i procés natural?
-
fruita → temps
-
fruita semideshidratada → temps
-
barreta “natural” → fàbrica
Fi del debat.
Regla nº4: Podries donar-li-ho a un nen cada dia?
Si dubtes, ja tens la resposta.
Un snack real no necessita advertiments mentals .
Regla nº5: Et calma o t'enganxa?
-
Snack real → sacia
-
Ultraprocessat → demana més
Aquest és el truc del sucre i els edulcorants.
Exemple clar
Snack real:
Fruita semideshidratada 100% natural
Ingredient: mànec
Snack ultraprocessat:
“Snack de fruita”
Ingredients: concentrat de poma, aroma natural, edulcorant, fibra afegida
Un snack real no promet miracles, no necessita màrqueting agressiu i no us enganya amb etiquetes boniques.
Si no és menjar reconeixible, és ultraprocessat.
La fruita deshidratada és ultraprocessada?
No, sempre que sigui 100% fruita i no contingui sucres afegits, concentrats ni additius.
Els snacks “fitness” són saludables?
No necessàriament. Molts contenen edulcorants i ultraprocessats que afecten la gana i el metabolisme.